Top

L’habitatge després del divorci

¿Que succeeix amb l’habitatge d’un matrimoni quan aquest decideix divorciar-se i l’habitatge va a nom de només un dels cònjuges encara que a la pràctica ambdós, amb el seu esforç, l’han adquirit? I anant més enllà, ¿que succeeix quan l’habitatge està a nom d’un cònjuge però l’ha pagat íntegrament l’altre? En aquest article, donarem resposta a aquestes qüestions.

En tots els supòsits primer caldrà diferenciar sobre si es realitza un divorci per la via del mutu acord, és a dir mitjançant un conveni regulador o bé si per al divorci no existeix acord i es procedeix per la via contenciosa.

En el primer dels casos, en el divorci de mutu acord, s’estarà a l’establer i acorda’t entre les parts, és a dir, correspondrà, amb caràcter general, a la lliure voluntat de les parts decidir que succeeix amb el patrimoni després del divorci.

En els supòsits del règim de participació en guanys direm que segons estableix l’article 232-13 en el seu punt primer del Codi Civil de Catalunya qualsevol cònjuge té “… el dret a participar en l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent” per tant, caldria dir que en aquest cas l’habitatge que s’hagi adquirit dins del matrimoni serà dels dos cònjugesindistintament del fet que estigui a nom d’un d’ells, de l’esforç particular de cada part o de qui l’hagi pagat.

I finalment en els supòsits dels matrimonis en separació de béns,el resultat és una mica diferent. En aquest cas cada cònjuge és propietari dels seus propis béns i també dels “…que adquireixi després per qualsevol títol” (art. 232-2 CCC). Alhora “els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge que consti com a titular. Si es prova que la contraprestació es va pagar amb béns o diners de l’altre cònjuge, se’n presumeix la donació” (art.232-3.1 CCC), és a dir, qui es quedarà l’habitatge és qui el tingui al seu nom independentment de l’esforç o de la participació econòmica de les parts. A no ser que sigui dubtosa la titularitat de l’habitatge, ja que aleshores al tenor de la llei “si és dubtós a quin dels cònjuges pertany algun bé o dret, s’entén que correspon a ambdós per meitats indivises” (art.232-4 CCC).

Site by Maxima