Entrevista: Eduard Baviera a La Vanguardia

Entrevista Eduard Baviera Advocat. Soci-fundador d’Azuara & Baviera Advocats

«El divorci no és el problema, és la solució a un mal matrimoni»

El 90% dels conflictes que es generen en un divorci estan relacionats amb diners. Ens ho explica Eduard Baviera, advocat especialitzat en Dret Matrimonial, però a més a més expert en finances i gestió de patrimoni. Per això, els seus coneixements en matèria econòmica el converteixen en un excel·lent aliat en processos de divorci i, en general, en el marc del dret de família. Si alguna cosa és quantificable, és millor posar l’assumpte en bones mans…

Es podria dir que vostè és un matrimonialista que se sent còmode amb les finances…

Doncs sí, per experiència i per formació. A més de ser advocat, vaig fer un MBA a ESADE amb especialització en finances, cosa que em va portar a treballar durant anys a la banca privada i la gestió de patrimonis. D’altra banda, venia comprovant la necessitat de cobrir els aspectes econòmics i financers derivats de separacions i divorcis així que, juntament amb el meu soci, el civilista Pedro Azuara, vam crear Azuara & Baviera Advocats el 2009, com un despatx especialitzat en dret matrimonial i de família, expert en resoldre els aspectes econòmics que es deriven de les crisis matrimonials: des dels propis d’un procés de divorci, com ara el càlcul de pensions compensatòries i pensions d’aliments, a altres de caire més patrimonial, com el repartiment d’actius empresarials i de béns. La ruptura matrimonial genera una explosió de problemes econòmics i és aquí on podem aportar més valor afegit.

Comptar amb un advocat especialitzat, no generalista, és un altre aspecte que cal tenir en compte?

Sí. De la mateixa manera que quan hi ha un problema fiscal es busca un fiscalista, en matèria de divorcis cal acudir a un especialista. El futur d‟una família està en joc, per tant, l‟especialització és una qüestió de responsabilitat. Proposar-se portar tota mena de casos pel fet de ser advocat em sembla un enfocament arrogant. En primer lloc perquè amb prou feines hi ha una vintena d’articles al nostre Codi Civil que serveixin com a base per regular un divorci, cosa que significa que cal estar al dia en jurisprudència i saber a més que cada jutge interpretarà les normes legals en relació amb la situació social del seu territori. Per ser un bon matrimonialista cal dedicar-s’hi en exclusiva.

I quin és el seu enfocament com a matrimonialista? L’acord mutu és l’objectiu prioritari?

Sí. A Azuara & Baviera creiem que la negociació és la millor fórmula per resoldre els conflictes, considerant el litigi judicial com a última opció. En un contenciós les ofenses es multipliquen, cosa que recrueix molt el procés de divorci i això no és plat de bon gust per als encara cònjuges. Un divorci és una situació traumàtica i difícil, en què ens deixem moltes plomes al camí, així que l’enfocament més encertat per evitar patiments és el mutu acord, en què cadascuna de les parts renuncia a alguna cosa per arribar a un bé comú. El punt de partida és situar el client perquè sol·liciti una cosa lògica, sabent que la causa d’un divorci no és indemnitzable i que als sentiments no se’ls pot posar preu. La ràtio de mutus acords al nostre despatx està al voltant del 80%.

Els divorcis han esdevingut més complexos en el context de crisi?

No, la crisi ha creat situacions econòmicament més compromeses a les famílies, per això fa uns anys semblava que es frenaven els divorcis, però al final els sentiments són imparables. El divorci no és el problema, és la solució a un mal matrimoni. Sí que han augmentat de forma exponencial les modificacions de conveni, iniciades pel cònjuge pagador.

El dret matrimonial comporta una implicació més gran en els casos?

Sí, perquè els casos que tenen una gran càrrega emocional molt forta i per defensar bé un client cal implicar-se al màxim. El dret matrimonial no és asèptic. Tractem amb persones. A més, ens preocupen especialment els fills menors i els que encara depenen econòmicament dels pares. Qualsevol decisió que els afecti, des de l’atribució del domicili conjugal fins al càlcul i el pagament de pensions d’aliments, passant pels règims de visites ens sembla un aspecte clau del divorci.